Avui proposo una reflexió sobre unes cartes al director aparegudes a La Vanguardia aquest estiu. Consisteixen en una sèrie de cartes al director que han anat apareixent des del dia que es van fer públiques les notes de selectivitat. Resulta que les cartes les escriuen nois i noies que no han pogut entrar a medicina per falta de nota de tall. Tots aquests nois i noies reivindiquen la importància de la vocació per sobre de la nota.
Jo sols hi voldria afegir un parell de coses: que jo tenia vocació d’astronauta (però molta molta vocació, h!). La llàstima va ser que era de lletres, que tinc miopia i que Ejpaññña no gaudeix de programa espacial propi. Realment aquest dramàtic fet m’ha marcat profundament fins al punt d’acabar essent un senzill politòleg. Bromes a part, encara no s’ha inventat la màquina que valori la motivació d les persones per qualsevol cosa. Un altre punt a considerar és el següent: la motivació, per sí sola, ja fa un bon metge? Jo crec que no. Un exemple senzill i comprensible: una de les persones que he conegut mai amb més motivació per ser metge era una persona que a EGB en suspenia de 8 a 9 assignatures per trimestre (totes menys gimnàstica i no sempre superava aquesta), Déu nos en guard d’un metge com ell!
Per tant, i per acabar, per desenvolupar una professió no n’hi ha prou amb una motivació excepcional. Evident. També s’ha de tenir altres qualitats intel·lectuals per exercir-ne, com per exemple la medicina. Esgrimir la motivació com a justificant de ser mereixedor d’una plaça a qualsevol facultat em sembla certament infantil. Només per aquest raonament ja ens demostren que no es troben preparats per ser metges ja que els manca capacitat crítica.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Si realment hi hagués vocació s'haurien posat a estudiar de valent durant els dos anys que dura el Batxillerat.
Mirar com mitja dotzena de persones supuren hormones i es dediquen a empaitar-se, barallar-se i fornicar, durant trenta minuts cada dijous al vespre; ataviats amb pijames i dient autèntiques bestieses i fent veure que ser metge és triomfar com la "Coca cola", NO ÉS TENIR VOCACIÓ!!!
Un altre dia ja us explicaré què és això de la vocació.
Home, jo crec que aquestes mateixes cartes, escrites per professionals o professors de les carreres corresponents tindrien sentit. Perquè és cert que una part important de la gent estudia medicina no per vocació, ni tampoc per tenir nota alta, sinó per emular als de la tele. I aquí venen després fracassos i decepcions.
Efectivament, hi ha un problema al darrera, més enllà de la vocació està en si tenim capacitats més enllà de les d'estudiar, per a aquella professió. Perquè pots treure un 8 i entrar a una carrera de 5 com telecos per ser un bon enginyer.
Publicar un comentario