El pq de la independència

Moltes vegades en converses amb gent de la resta de l’estat o amb estrangers apareix el tema de Catalunya i el nacionalisme, i si tu dius que ets independentista la següent pregunta sempre sol ser aquesta: i pq ets independentista?

Quan et fan aquesta pregunta se’t acudeixen milers de raons i explicacions de pq hom és independentista i la resposta sol ser molt llarga i complexa i al final el teu interlocutor et sol titllar de victimista i mai li solen plaure les teves raons, sobretot si és espanyol.

Crec que la resposta a donar ha de ser molt més senzilla i ha de ser: i pq no? Pq no hem de ser independentistes? Aleshores només se’m acudeixen raons per ser independentista. A un francès, a un espanyol o un italià ningú li preguntarà pq és independent el seu país i pq hi està a favor, et miraran com si fossis ruc, com si fos la cosa més natural del món que siguin independents i siguin un estat. No sempre els països han existit ni han tingut les fronteres actuals, de fet el segle XX és el que ha vist més canvis de fronteres en tota la història, tant el món com a Europa.

De fet a qui s’ha de convèncer de la bondat de la independència és als catalans, la resta poden pensar o dir el que vulguin, simplement amb que no hi intervinguin n’hi ha prou. No cal esperar ajuda de fora a l’hora de la independència pq no la tindrem és una cosa que ens hem de fer sols.

Tornant al tema pq la independència? Jo crec que Catalunya és una nació i hi ha una identitat catalana majoritària, en molts casos compartida amb l’espanyola, però ja implica un sentiment cap a Catalunya que no se sent en la majoria de regions espanyoles ni franceses ni italianes ni alemanyes. En aquest punt recomano la lectura del llibre “Naciones divdidas” de Díez-Medrano editat pel CIS.

Pq un país demani la independència calen 3 raons, ser nació, tenir identitat nacional i tenir voluntat de ser-ho. A nosaltres ens falla la tercera. Difícilment és pot dubtar que som una nació i que tenim identitat nacional, però si que és dubta de la voluntat. Per mi aquestes tres raons són més que suficients a tot això s’hi suma una economia que probablement aniria millor i una cultura i una llengua que per fi és podrien treure el corsé de la llengua i cultura Espanyola.

De les tres raons la més important és la voluntat, sense voluntat no hi ha independència, les altres dues podríem dir són els detonants per demanar-les, la justificació i el que et fa sentir diferent de la majoria de l’estat al qual pertanys.

En resum, se que no és una explicació molt clara, però és difícil explicar un sentiment i sempre em quedarà el dubte pq se’ns demana més a les nacions sense estat que als estats. Tots els estats del món s’han independitzat d’algú encara que no se’n recordin i si Espanya té dret a ser un estat nosaltres també pq no som ciutadans de segona i la nostra voluntat de decisió sobre Catalunya val més que la d’un poble que ens és veí i ens governa des de 600km, al cap i a la fi Catalunya és el nostre país i nosaltres n’hem de ser els responsables.