L'imperi de la llei

Segons s’ensenya a les facultats de Ciència Política i surt a tot manual, la primera funció de l’Estat i la funció pel qual va ser creat el mateix Estat és la defensa de l’imperi de la llei. Què passa quan un Estat no la realitza? Doncs depèn del grau en que es faci: a Espanya, per exemple, es fa (millor dit, no es fa) i no passa massa cosa.

L’altre dia llegia un article a La Vanguardia on deia que iniciarà una investigació de per què únicament el 3% dels avortaments a Espanya es realitzen en hospitals públics. El problema al meu entendre no és aquest. Clar que no. El problema és que la gran majoria d’avortaments realitzats a Espanya són il·legals. Si no fos així, no es pot entendre de cap manera com, tenint Espanya i Portugal una llei pràcticament calcada, les dones portugueses vinguin (com de fet, vénen) a avortar a Espanya. La llei s’ha de complir i si no s’hi està d’acord es pot canviar o s’ha de canviar, però mai pot estar la solució en fer la vista grossa.

L’any passat la senyora ministra de Sanitat volia fer una llei per evitar el consum d’alcohol dels menors. Fa falta aquesta llei? Al meu entendre no. Només cal aplicar la que ja existeix però que no es compleix. Quants supermercats i bars venen begudes alcohòliques a menors? Moltes. Quines sancions hi ha? Molt poques.

Quants menors entren les nits de cap de setmana a pubs, bars musicals i discoteques on tenen prohibida l’entrada? Molts. De qui és culpa? Al meu entendre hi ha 3 culpables: en primer lloc, el menor que és qui entra al bar sabent que està prohibit i que, per tant, transgredeix la llei. En segon lloc, el bar que els deix entrar i els hi ven begudes, fet prohibit per la llei, i que, per tant, també transgredeix la llei. En tercer lloc, segurament els pares, que permeten sortir de casa els menors a certes hores. Per tant crec que, en cas d’enxampar un menor en una discoteca, la sanció hauria de caure als res que en tenen responsabilitat. Al bar una forta multa i tancament si reincideix; als pares una forta multa i al menor treball social (pintar bancs un dissabte a les 7h del matí no fa mal a ningú i li permet gaudir de l’aire fresc de la matinada). El problema és que per poder sancionar primer hi ha d’haver inspeccions.

Un altre tema és la llei del tabac. Quants bars l’incompleixen? Molts. Sancions? Poques. Un exemple clar i català: el bar Highlands a Tarragona, local que ocupa un antic cinema de 2 sales, té molt més de 100m2 i permet fumar a tot el bar.

Com aquests exemples en podem trobar moltíssims més a Espanya. Per exemple, l’Estatut de Catalunya. Com a llei s’hauria de complir i és l’Estat espanyol mateix, mitjançant el seu govern, el primer que l’incompleix. Desprès d’un any, encara no s’han traspassat les competències pendents i ni els fons ni les inversions de l’Estat s’ajusten al 18,75% que marca el text, i el senyor Rangel (Delegat del Govern central a Catalunya) es nega a comparèixer davant el Parlament de Catalunya on hi està obligat per llei (l’Estatut).
Un Estat que no és capaç de fer complir les seves pròpies lleis és un Estat en crisi. “Un Estat sense capacitat de repressió és un Estat en crisi” (T. Sckopol).