Un poble covard

La situació catalana en aquests moments : desprès de veure els despropòsits, la mala administració, la manca d’inversions i la indiferència més absoluta per part del govern espanyol i, també, la manca de reacció dels partits polítics de Catalunya i de la societat civil sols puc arribar a la conclusió que som un poble covard.

Realment encara hi ha una cosa pitjor que ser un poble covard: no ser poble. Vista la nostra reacció, potser algun dia no massa llunyà deixarem d’existir com a poble per passar a formar part del poble que ens ha pres molt i ens ho vol prendre tot, fins i tot la nostra identitat.

Enguany ha fet 300 anys de la batalla d’Almansa, 293 des de l’onze de setembre de 1714, 27 des de la recuperació de la Generalitat i un des de l’aprovació del nou Estatut ( amb prou feines estrenat.) Tenim l’únic partit independentista de l’arc parlamentari al govern i som en el moment més baix d’autoestima col·lectiva des de 1714. Alguna cosa no funciona.

Espanya no inverteix a Catalunya, evident. Espanya no creu en nosaltres ni hi ha cregut mai. Evident també. El gran canvi és que ara els catalans tampoc creiem en nosaltres ni en la nostra capacitat. Tenim unes infrastructures inadequades i obsoletes per les nostres necessitats i no som capaços de reclamar-les.

Aquests dies hem vist tots els partits queixar-se del govern de l’Estat, però no han estat capaços de posar-se tots d’acord en una unitat d’acció conjunta. Què ha de passar, doncs, perquè els partits catalans defensin el país conjuntament d’una vegada?

El PP i Ciudadanos, evidentment, no el defensaran mai, no és el seu objectiu de ser ni ho han proposat mai. El PSC-PSOE és una mera sucursal del PSOE i per tant incorpora el centralisme inherent a aquest. CiU i ERC, uns a l’oposició i els altres al govern, amb les seves discussions d’esquerra-dreta estan fent el joc als centralistes i, a Madrit, de moment no han demostrat massa més que ser simples titelles de la política espanyola. ICV no cal comentar-la, farà el que digui el PSC.

El govern del senyor Zapatero no ha iniciat ni tan sols aprovat una nova obra d’inversió a Catalunya en 3 anys i mig. Al contrari, ha deixat que les infrastructures ja fetes es vagin deteriorant fins als nivells d’avui, quan ja s’han de renovar totes i no funcionen. Davant d’aquesta circumstància el partit del President de la Generalitat aplaudeix el Govern Espanyol i la senyora ministra del ram.

Davant de tot això us preguntareu de qui és la culpa: de ZP?, de Montilla i cia. (tripartit)?, del PP? o de CiU? . La culpa no és dels polítics, ells tenen la responsabilitat, però la culpa cau sobre qui els ha votat: nosaltres. Nosaltres som els covards que davant de tots aquests problemes que afecten la nostra vida diària, la imatge del nostre país i la nostra dignitat com a poble hem estat incapaços d’organitzar ni una manifestació, ni tan sols una queixa contundent més enllà de les 4 entrevistes d’usuaris enfadats entrevistats per TV3.

Com deia Salvador Cot fa molt poc a L’Avui, ni el PSOE ni el PP ens arreglaran res, a ells ja els va bé i treuen vots de l’asfixia de Catalunya. ERC i CiU tampoc ho arreglaran ja que fins ara s’han barallat per ser els escolanets d’en ZP a canvi de res. Si ERC i CiU volen fer alguna cosa, enguany en ZP no hauria de poder aprovar els pressupostos per al 2008, però jo estic convençut que els aprovarà amb els vots de com a mínim un d’aquests 2 partits.

Al mes de març hi ha eleccions generals. Faig una aposta: el PSC tornarà a guanyar. Si torna a guanyar el PSC no sols continuarem essent un poble covard, a més serem imbècils.