Comentari sobre la conferència de Joan Puigcercós

He de començar dient que la conferència intenta marcar unes pautes, que a nivell general poden estar molt bé, però que no aporten res, no hi ha cap concreció, cap com ho farem.

Puigcercós indentifica 3 pilars per la independència: llengua, economia i integració de la immigració. La seva estratègia per la independència és basa en dos pilars economia i llengua.

Crec que l’independentisme català i especialment el d’ERC que és el majoritari peca de diverses coses, una és mirar sempre el passat. El discurs independentista s’ha de fer mirant al futur, no al passat. Un ha de ser independentista pq ho creu, pq creu que és el millor pel seu país, o simplement pq ho vol. La independència no pot tenir com a base el fracàs en un estatut, pot ser l’excusa, però mai la base. La base per la independència és un projecte sòlid de futur.

No penso entrat a comentar i criticar la part on parla del fracàs de la negociació de l’estatut. Només dos apunts, tactisme en van fer tots i en segon lloc és va confiar massa amb Zapatero, ara ja sabem que no és pot confiar per aquests temes en cap president espanyol. Tanto monta monta tanto ZP como el PP.

Per assolir la independència hem de deixar tranquil Madrid, ells s’hi oposaran tan com puguin, però la decisió és nostra. La independència no és guanya a Madrid, és guanya a Catalunya. En un cas d’independència no importa la forca de la negociació catalana, importa si ets capaç de guanyar un referèndum amb més del 55% dels vots i més del 50% de participació (mínims exigits a Montenegro per la comunitat internacional). Dic que siguis capac de guanyar, no que el guanyis, pq la independència és pot produir sense referèndum si Espanya l’impedeix (ells tenen la competència).

La majoria necessària per la independència no sols ha d’estar disposada a votar si, sinó disposada al sacrifici, un sacrifici econòmic. La independència ni és gratuïta ni s’aconseguirà amb l’acord d’Espanya.

Puigcercós basa l’estratègia econòmica de la independència en la decisió, molt bé decidir que? Que vols fer quan puguis decidir? Primer s’ha de plantejar quina economia vols, quins serveis públics vols, per desprès demanar el finançament. Decisió per prestar els mateixos serveis que ja et dona el govern Espanyol, no cal, la mateixa decisió provoca els mateixos resultats, prengui qui prengui la decisió. Si hem de decidir ha de ser per crear el país que nosaltres volem, no el que ens dictin les lleis orgàniques des de Madrid, si no la Generalitat no deix de ser una Diputació.

El projecte de la llengua com a pilar de la independència va més encaminat cap a buscar el país que volem i com el volem, però això s’ha de fer independentment de la independència. La llengua ens agradi o no no és un fet imprescindible per la independència, sols cal observar els casos d’Escòcia o Irlanda. La llengua és un element cultural bàsic per la identitat catalana, però no per assolit la independència. La independència és sobretot un fet polític i econòmic, que de retruc ajudarà a la llengua i la cultura catalanes sense cap mena de dubte.

El projecte que vols ha d’estar basant en el sistema educatiu, el sistema sanitari, el mercat de treball i les relacions laborals i la internacionalització de la economia. Quin sistema educatiu vols? El que et dona Espanya i et posa a la cua de l’informe PISA o un que t’ofereixi millors resultats i estigui més adaptat a les estructures econòmiques del nostre país?

Quin sistema sanitari vols? Un de públic i de qualitat, un de mixte com el que tenim ara o un de privat? Si pots decidir s’ha de definir.

Quin mercat de treball vols, l’espanyol? Que et dona salaris baixos i precarietat laboral o en vols un major seguretat en el treball i millors salaris. Quin sistema econòmic, un basat amb la paella i el totxo o un basat en I+D i alt valor afegit en la producció?

Amb quins països internacionalitzaràs l’economia i encaminaràs la teva política exterior? Jo en proposo 3, Israel, la Índia i Sud-Àfrica.

El més important per assolir la independència, o el que és el mateix per aconseguir una massa crítica favorable és tenir un projecte de futur coherent, saber explicar pq volem la independència, com la aconseguirem i per que la volem que farem quan la tinguem, quin estat i com l’estructurarem. En el fons la independència és màrqueting és tracta de vendre que el projecte d’una Catalunya independent és millor si no per tots si per una gran majoria de ciutadans que continuar lligats a Espanya. El projecte ha de ser sòlid, coherent, concret i aplicable.

Ja se que no he concretat el projecte, ho faré en successius posts.