Avui, en aquesta nova crònica, us explicaré com va anar la Sommerfest o festa d’estiu que vam fer a la feina. A Dinamarca, pel que vaig deduir tenen costum de fer festes al lloc de treball i això és el que vam fer divendres a la nit.
La festa va començar a les 13h i va acabar quan ja clarejava el dia (val a dir que ara el Juny comença a clarejar a les 2:30 de la nit i que quan em vaig posar al llit a les 3:15 ja s’hi veia prou bé pel carrer). De la festa en si sols sabíem que anava sobre els anys 20’, però no en sabíem res pq la organització sempre és sorpresa.
A les 13h ens vam trobar tots al menjador de l’SFI i allí ens van explicar que el tema d’enguany eren els anys 20’ i la família. Com a família s’entén la màfia d’Al Capone clar. Ens van distribuir a tots en 6 famílies (a mi em va tocar els Colombo i érem el grup lila) per fer una ginkama a un parc que hi ha al costat. Cal avisar que dels 6 grups l’últim rentava els plats del plat principal i el 5è els plats postres), ja us deveu imaginar a qui li va tocar.
El grup que em va tocar era el més petit, sols érem 9 contra 12 o 14 dels altres grups i això és va notar en algunes proves. El grup era també el més trempat de tots i vam disfrutar molt durant tota la tarda.
Un cop al parc la primera prova consistia en jugar a la petanca, havies de colocar les boles dins d’un dibuix d’un mort, com els dibuixos a terra de les pelis de polis. Aquesta prova no ens va anar del tot malament. La segona prova era respondre a una bateria de preguntes sobre pel·lícules de la màfia, al no tenir cap gran cinèfil al grup vam fluixejar en aquesta prova, sent clarament superats per l’altre equip. La tercera prova va consistir en una cursa a peu, és tractava de fer un recorregut amb una cama lligada a la cama d’una altra persona a l’alçada del turmell, no cal comentar aquesta prova.
A l’acabar la primera bateria de proves ens van portar el berenat, té, cafè, cocacoles i fantes i per menjar galetes (eren les 15h de la tarda).
Un cop menjats i beguts vam continuar amb les proves, la quarta prova era preparar una obre de teatre explicant com havíem robat sis pistoles i 8 quilos de droga d’una comissaria de policia. La meva actuació va ser estel·lar pq era en danès, sense comentaris. La següent prova era estirar corda, el meu grup, 9 contra 12, tampoc cal comentar com va acabar. La última prova una última bateria de preguntes sobre la màfia, també sense comentaris.
Val a dir que la ginkama va ser molt divertida i que ens vam remullar tots (ens havien donat pistoles d’aigua, mai donis pistoles d’aigua si no vols que la gent és mulli) de cap de recerca a l’últim becari pringat, amb molt bon rotllo.
A les 18:30 hi havia previst el sopar, que finalment és va fer a hora espanyola (és a dir amb 20 minuts de retard). El sopar el vam fer al menjador de la feina, on hi havia un sortidor de cervesa i 3 barrils preparats (és que els danesos quan s’hi posen s’hi posen, si no recordeu l’últim Dinamarca Suècia de futbol). Les taules parades i ordenats per famílies.
El menjar, basat en pasta (amb una salsa irreconeixible però molt bona), verdures i carn (també boníssima) i per veure vi (portuguès i molt peleón, algú ha sentit a parlar mai del vi de Setúbal? Jo no) i cervesa (aquesta si que era bona). De postres tiramisú (molt bo també).
Per anar a buscar el menjar se seguia l’estricte ordre de la ginkama, primer els guanyadors etc, fins la meva família que per si no ho havíeu deduït vam ser els últims.
Anem al tema que us preocupa, vale vinga. Si ens va tocar rentar els plats? Doncs si senyor ens va tocar rentar els plats i preparar el cafè. Pel que vaig deduir això és fa per ajudar les cuineres, ja que elles també disfruten de la festa i surten a ballar i si no és fes així no ho podrien fer. El fet de fer rentar els plats als últims de la ginkama és com un sorteig pq tots no cabríem a la cuina. La rentada de plats també va ser molt divertida.
Desprès de la rentada de plats vam preparar el menjador per al ball, va venir un grup i van estar tocant un parell d’hores. Molt divertit veure tota la gent ballant, dels jefes (els que hi van anar) a l’últim becari (aquests hi eren tots). Menció a part requereix la capacitat d’ingesta etílica dels danesos, és simplement impressionant (desprès com has de tornar a mirar mai el teu jefe igual!!).
Vull destacar el bon rotllo i la camaraderia general regnant, allí no importava si eres investigador sènior un assistent de recerca recent arribat, a veure si n’aprenem per aquí a baix de tot això.
Conclusions, molt content d’haver pogut viure una festa com aquesta, per totes les coses que vaig aprendre i com vaig disfrutar.
La festa va començar a les 13h i va acabar quan ja clarejava el dia (val a dir que ara el Juny comença a clarejar a les 2:30 de la nit i que quan em vaig posar al llit a les 3:15 ja s’hi veia prou bé pel carrer). De la festa en si sols sabíem que anava sobre els anys 20’, però no en sabíem res pq la organització sempre és sorpresa.
A les 13h ens vam trobar tots al menjador de l’SFI i allí ens van explicar que el tema d’enguany eren els anys 20’ i la família. Com a família s’entén la màfia d’Al Capone clar. Ens van distribuir a tots en 6 famílies (a mi em va tocar els Colombo i érem el grup lila) per fer una ginkama a un parc que hi ha al costat. Cal avisar que dels 6 grups l’últim rentava els plats del plat principal i el 5è els plats postres), ja us deveu imaginar a qui li va tocar.
El grup que em va tocar era el més petit, sols érem 9 contra 12 o 14 dels altres grups i això és va notar en algunes proves. El grup era també el més trempat de tots i vam disfrutar molt durant tota la tarda.
Un cop al parc la primera prova consistia en jugar a la petanca, havies de colocar les boles dins d’un dibuix d’un mort, com els dibuixos a terra de les pelis de polis. Aquesta prova no ens va anar del tot malament. La segona prova era respondre a una bateria de preguntes sobre pel·lícules de la màfia, al no tenir cap gran cinèfil al grup vam fluixejar en aquesta prova, sent clarament superats per l’altre equip. La tercera prova va consistir en una cursa a peu, és tractava de fer un recorregut amb una cama lligada a la cama d’una altra persona a l’alçada del turmell, no cal comentar aquesta prova.
A l’acabar la primera bateria de proves ens van portar el berenat, té, cafè, cocacoles i fantes i per menjar galetes (eren les 15h de la tarda).
Un cop menjats i beguts vam continuar amb les proves, la quarta prova era preparar una obre de teatre explicant com havíem robat sis pistoles i 8 quilos de droga d’una comissaria de policia. La meva actuació va ser estel·lar pq era en danès, sense comentaris. La següent prova era estirar corda, el meu grup, 9 contra 12, tampoc cal comentar com va acabar. La última prova una última bateria de preguntes sobre la màfia, també sense comentaris.
Val a dir que la ginkama va ser molt divertida i que ens vam remullar tots (ens havien donat pistoles d’aigua, mai donis pistoles d’aigua si no vols que la gent és mulli) de cap de recerca a l’últim becari pringat, amb molt bon rotllo.
A les 18:30 hi havia previst el sopar, que finalment és va fer a hora espanyola (és a dir amb 20 minuts de retard). El sopar el vam fer al menjador de la feina, on hi havia un sortidor de cervesa i 3 barrils preparats (és que els danesos quan s’hi posen s’hi posen, si no recordeu l’últim Dinamarca Suècia de futbol). Les taules parades i ordenats per famílies.
El menjar, basat en pasta (amb una salsa irreconeixible però molt bona), verdures i carn (també boníssima) i per veure vi (portuguès i molt peleón, algú ha sentit a parlar mai del vi de Setúbal? Jo no) i cervesa (aquesta si que era bona). De postres tiramisú (molt bo també).
Per anar a buscar el menjar se seguia l’estricte ordre de la ginkama, primer els guanyadors etc, fins la meva família que per si no ho havíeu deduït vam ser els últims.
Anem al tema que us preocupa, vale vinga. Si ens va tocar rentar els plats? Doncs si senyor ens va tocar rentar els plats i preparar el cafè. Pel que vaig deduir això és fa per ajudar les cuineres, ja que elles també disfruten de la festa i surten a ballar i si no és fes així no ho podrien fer. El fet de fer rentar els plats als últims de la ginkama és com un sorteig pq tots no cabríem a la cuina. La rentada de plats també va ser molt divertida.
Desprès de la rentada de plats vam preparar el menjador per al ball, va venir un grup i van estar tocant un parell d’hores. Molt divertit veure tota la gent ballant, dels jefes (els que hi van anar) a l’últim becari (aquests hi eren tots). Menció a part requereix la capacitat d’ingesta etílica dels danesos, és simplement impressionant (desprès com has de tornar a mirar mai el teu jefe igual!!).
Vull destacar el bon rotllo i la camaraderia general regnant, allí no importava si eres investigador sènior un assistent de recerca recent arribat, a veure si n’aprenem per aquí a baix de tot això.
Conclusions, molt content d’haver pogut viure una festa com aquesta, per totes les coses que vaig aprendre i com vaig disfrutar.
4 comentarios:
Amb tant de text i en Jordi s'ha oblidat d'explicar-nos com li va anar la pesca! sisi... segur que hi havia aquella rossa encara..
Aquí estem tots expectants per saber com es desenvolupa el tema.
Per altra banda, no deixo d'anar mirant el teu blog! ;)
Et trobem a faltar!!! (sobretot que no ens vam poder veure abans q marxéssis... ;( )
Chàbÿ
carai!! com us ho passeu per allà!!
aqúí, al menys per la meva part, i em consta que hi ha més gent amb la meva situació, estudiant pels exàmens.
M'ha anat bé la teva història per distrurem una miqueta del DRET de la comunicació, jeje
a veure si ens veiem aviat!
un petó
marta
Caram senyor Jordi!!! Quines festasses!!!!!!
Reiterar el mateix que els altres: et trobem a faltar!!!!
Una abraçada!
Joana
Publicar un comentario