He de començar dient que la conferència intenta marcar unes pautes, que a nivell general poden estar molt bé, però que no aporten res, no hi ha cap concreció, cap com ho farem.
Puigcercós indentifica 3 pilars per la independència: llengua, economia i integració de la immigració. La seva estratègia per la independència és basa en dos pilars economia i llengua.
Crec que l’independentisme català i especialment el d’ERC que és el majoritari peca de diverses coses, una és mirar sempre el passat. El discurs independentista s’ha de fer mirant al futur, no al passat. Un ha de ser independentista pq ho creu, pq creu que és el millor pel seu país, o simplement pq ho vol. La independència no pot tenir com a base el fracàs en un estatut, pot ser l’excusa, però mai la base. La base per la independència és un projecte sòlid de futur.
No penso entrat a comentar i criticar la part on parla del fracàs de la negociació de l’estatut. Només dos apunts, tactisme en van fer tots i en segon lloc és va confiar massa amb Zapatero, ara ja sabem que no és pot confiar per aquests temes en cap president espanyol. Tanto monta monta tanto ZP como el PP.
Per assolir la independència hem de deixar tranquil Madrid, ells s’hi oposaran tan com puguin, però la decisió és nostra. La independència no és guanya a Madrid, és guanya a Catalunya. En un cas d’independència no importa la forca de la negociació catalana, importa si ets capaç de guanyar un referèndum amb més del 55% dels vots i més del 50% de participació (mínims exigits a Montenegro per la comunitat internacional). Dic que siguis capac de guanyar, no que el guanyis, pq la independència és pot produir sense referèndum si Espanya l’impedeix (ells tenen la competència).
La majoria necessària per la independència no sols ha d’estar disposada a votar si, sinó disposada al sacrifici, un sacrifici econòmic. La independència ni és gratuïta ni s’aconseguirà amb l’acord d’Espanya.
Puigcercós basa l’estratègia econòmica de la independència en la decisió, molt bé decidir que? Que vols fer quan puguis decidir? Primer s’ha de plantejar quina economia vols, quins serveis públics vols, per desprès demanar el finançament. Decisió per prestar els mateixos serveis que ja et dona el govern Espanyol, no cal, la mateixa decisió provoca els mateixos resultats, prengui qui prengui la decisió. Si hem de decidir ha de ser per crear el país que nosaltres volem, no el que ens dictin les lleis orgàniques des de Madrid, si no la Generalitat no deix de ser una Diputació.
El projecte de la llengua com a pilar de la independència va més encaminat cap a buscar el país que volem i com el volem, però això s’ha de fer independentment de la independència. La llengua ens agradi o no no és un fet imprescindible per la independència, sols cal observar els casos d’Escòcia o Irlanda. La llengua és un element cultural bàsic per la identitat catalana, però no per assolit la independència. La independència és sobretot un fet polític i econòmic, que de retruc ajudarà a la llengua i la cultura catalanes sense cap mena de dubte.
El projecte que vols ha d’estar basant en el sistema educatiu, el sistema sanitari, el mercat de treball i les relacions laborals i la internacionalització de la economia. Quin sistema educatiu vols? El que et dona Espanya i et posa a la cua de l’informe PISA o un que t’ofereixi millors resultats i estigui més adaptat a les estructures econòmiques del nostre país?
Quin sistema sanitari vols? Un de públic i de qualitat, un de mixte com el que tenim ara o un de privat? Si pots decidir s’ha de definir.
Quin mercat de treball vols, l’espanyol? Que et dona salaris baixos i precarietat laboral o en vols un major seguretat en el treball i millors salaris. Quin sistema econòmic, un basat amb la paella i el totxo o un basat en I+D i alt valor afegit en la producció?
Amb quins països internacionalitzaràs l’economia i encaminaràs la teva política exterior? Jo en proposo 3, Israel, la Índia i Sud-Àfrica.
El més important per assolir la independència, o el que és el mateix per aconseguir una massa crítica favorable és tenir un projecte de futur coherent, saber explicar pq volem la independència, com la aconseguirem i per que la volem que farem quan la tinguem, quin estat i com l’estructurarem. En el fons la independència és màrqueting és tracta de vendre que el projecte d’una Catalunya independent és millor si no per tots si per una gran majoria de ciutadans que continuar lligats a Espanya. El projecte ha de ser sòlid, coherent, concret i aplicable.
Ja se que no he concretat el projecte, ho faré en successius posts.
viernes, 29 de junio de 2007
Comentari sobre la conferència de Joan Puigcercós
martes, 26 de junio de 2007
L’independentisme com a dogma de fe d’ERC
Ja se que el títol pot sonar estrany i afegeixo que la intenció del post no és faltar el respecte a cap religió si no explicar que de vegades el dogmatisme de que s’acusa les religions, amb la conseqüent falta de racionalitat de que se les acusa, és ben present en el nostre sistema polític i per mostra ERC. Pq ERC en primer lloc pq ho posen en safata de plata amb la seva mediocre actuació al govern.
Buscant la paraula dogma al DIEC he obtingut:
dogma
1 1 m. [LC] [RE] [FS] Punt de doctrina establert, proclamat autoritàriament, com a cert, incontestable, fonamental. Els dogmes de la filosofia cartesiana. 1 2 m. [RE] [FS] Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església. Els dogmes de la religió catòlica. 1 3 m. [RE] [FS] Conjunt de dogmes. El dogma cristià. 2 m. [LC] [FS] Cosa que hom creu o afirma indiscutiblement.
Anem amb els dogmes d’ERC que a lo Codigo da Vinci i unes obscures vinculacions resligioses.
El gran dogma d’ERC és que són independentistes i sobretot que són un partit independentista. Esquerra potser era independentista amb el Colom, però ara com a molt nacionalistes i per fets contrastables des de que són al govern regionalistes.
De fet sempre m’ha agradat la teologia independentista dels dos grans autoanomenats sacerdots de l’independentisme Carod i Puigcercós.
Anem a analitzar la teologia independentista d’ERC, la cosa a part de les conyes diu així. Temps era temps va venir un messies de la nació catalana diguem-li Guifré el Pilós (que a l’estil de Abraham) ens va ensenyar que som catalans, desprès d’ell van venir altres profetes com Jaume I o Pere III. Finalment després de 3 caigudes (com Crist cap al Calvari) diguem-li Compromís de Casp, Guerra de Secessió (o dels segadors) i derrota del 1714 vam quedar reduïts al no res nacional, on encara som sota ocupació espanyols (diguem-li Egipte).
Ja hem arribat on som ara, tampoc s’ha fet tan llarg no? Ara estem com els jueus, ells esperen el Mesies i nosaltres l’arribada d’un Esperit Sant que ens inundi de sentiment patriòtic, ens convenci a tots i faci que els immigrants dels 60’ i 70’ que voten PSOE (si no pregunteu-los-hi a ells) es converteixin a la nova religió i que Espanya (si, l’Ejpañññññña de sempre) quedi desarmada davant aquesta visió, ens demani disculpes i ens doni la independència immediatament enmig de grans festes i celebracions de germanor. I aquesta baixada s’aconsegueix no enfrontant-te al govern ejpaññññññol si no construint-los les piràmides de franc (ho pilleu no?)
Aquesta versió una mica exagerada i humorística del que ens diuen els dos Sumes Sacerdots d’ERC. Entrem al govern amb el PSC-PSOE per fer progressisme i patriotisme social.
Pq l’independentisme d’ERC és dogmàtic, pq no respon a 3 preguntes bàsiques que ha de respondre tot partit independentista:
1) Pq independència? Pq la volem la independència?
2) Com aconseguirem la independència? Quin full de ruta pensen seguir? Esperar la conversió de tothom a la independència i esperar que és faci sense fractures ni costos és més utòpic que esperar el resorgiment de la URSS.
3) Independència per a fer que? Un cop tinguem la independència que hem de fer, quin estat volem? Com el volem organitzar?
Crec que per aconseguir una alternativa independentista, la gent se l’ha de creure (lògic no?) i si no és responen aquestes tres preguntes en concret i és posen dates, la resta és fer volar coloms. ERC avui en dia no les planteja i planteja el seu independentisme exactament com un dogma, necessari per ser d’ERC i sense explicar els motius ni justificar-jo, s'ha de creure el que diu la direcció i prou. Als creients de qualsevol religió Déu els hi passa comptes si no compleixen, als líders d’ERC qui els hi passa comptes si no compleixen?
P.D. Per cert ha ERC li han sortit un parell de Luters que han penjat les seves tesis, si no a Wittenberg si a internet.
Buscant la paraula dogma al DIEC he obtingut:
dogma
1 1 m. [LC] [RE] [FS] Punt de doctrina establert, proclamat autoritàriament, com a cert, incontestable, fonamental. Els dogmes de la filosofia cartesiana. 1 2 m. [RE] [FS] Formulació doctrinal d’una veritat religiosa proclamada per l’Església. Els dogmes de la religió catòlica. 1 3 m. [RE] [FS] Conjunt de dogmes. El dogma cristià. 2 m. [LC] [FS] Cosa que hom creu o afirma indiscutiblement.
Anem amb els dogmes d’ERC que a lo Codigo da Vinci i unes obscures vinculacions resligioses.
El gran dogma d’ERC és que són independentistes i sobretot que són un partit independentista. Esquerra potser era independentista amb el Colom, però ara com a molt nacionalistes i per fets contrastables des de que són al govern regionalistes.
De fet sempre m’ha agradat la teologia independentista dels dos grans autoanomenats sacerdots de l’independentisme Carod i Puigcercós.
Anem a analitzar la teologia independentista d’ERC, la cosa a part de les conyes diu així. Temps era temps va venir un messies de la nació catalana diguem-li Guifré el Pilós (que a l’estil de Abraham) ens va ensenyar que som catalans, desprès d’ell van venir altres profetes com Jaume I o Pere III. Finalment després de 3 caigudes (com Crist cap al Calvari) diguem-li Compromís de Casp, Guerra de Secessió (o dels segadors) i derrota del 1714 vam quedar reduïts al no res nacional, on encara som sota ocupació espanyols (diguem-li Egipte).
Ja hem arribat on som ara, tampoc s’ha fet tan llarg no? Ara estem com els jueus, ells esperen el Mesies i nosaltres l’arribada d’un Esperit Sant que ens inundi de sentiment patriòtic, ens convenci a tots i faci que els immigrants dels 60’ i 70’ que voten PSOE (si no pregunteu-los-hi a ells) es converteixin a la nova religió i que Espanya (si, l’Ejpañññññña de sempre) quedi desarmada davant aquesta visió, ens demani disculpes i ens doni la independència immediatament enmig de grans festes i celebracions de germanor. I aquesta baixada s’aconsegueix no enfrontant-te al govern ejpaññññññol si no construint-los les piràmides de franc (ho pilleu no?)
Aquesta versió una mica exagerada i humorística del que ens diuen els dos Sumes Sacerdots d’ERC. Entrem al govern amb el PSC-PSOE per fer progressisme i patriotisme social.
Pq l’independentisme d’ERC és dogmàtic, pq no respon a 3 preguntes bàsiques que ha de respondre tot partit independentista:
1) Pq independència? Pq la volem la independència?
2) Com aconseguirem la independència? Quin full de ruta pensen seguir? Esperar la conversió de tothom a la independència i esperar que és faci sense fractures ni costos és més utòpic que esperar el resorgiment de la URSS.
3) Independència per a fer que? Un cop tinguem la independència que hem de fer, quin estat volem? Com el volem organitzar?
Crec que per aconseguir una alternativa independentista, la gent se l’ha de creure (lògic no?) i si no és responen aquestes tres preguntes en concret i és posen dates, la resta és fer volar coloms. ERC avui en dia no les planteja i planteja el seu independentisme exactament com un dogma, necessari per ser d’ERC i sense explicar els motius ni justificar-jo, s'ha de creure el que diu la direcció i prou. Als creients de qualsevol religió Déu els hi passa comptes si no compleixen, als líders d’ERC qui els hi passa comptes si no compleixen?
P.D. Per cert ha ERC li han sortit un parell de Luters que han penjat les seves tesis, si no a Wittenberg si a internet.
sábado, 9 de junio de 2007
Crònica Danesa II
Avui, en aquesta nova crònica, us explicaré com va anar la Sommerfest o festa d’estiu que vam fer a la feina. A Dinamarca, pel que vaig deduir tenen costum de fer festes al lloc de treball i això és el que vam fer divendres a la nit.
La festa va començar a les 13h i va acabar quan ja clarejava el dia (val a dir que ara el Juny comença a clarejar a les 2:30 de la nit i que quan em vaig posar al llit a les 3:15 ja s’hi veia prou bé pel carrer). De la festa en si sols sabíem que anava sobre els anys 20’, però no en sabíem res pq la organització sempre és sorpresa.
A les 13h ens vam trobar tots al menjador de l’SFI i allí ens van explicar que el tema d’enguany eren els anys 20’ i la família. Com a família s’entén la màfia d’Al Capone clar. Ens van distribuir a tots en 6 famílies (a mi em va tocar els Colombo i érem el grup lila) per fer una ginkama a un parc que hi ha al costat. Cal avisar que dels 6 grups l’últim rentava els plats del plat principal i el 5è els plats postres), ja us deveu imaginar a qui li va tocar.
El grup que em va tocar era el més petit, sols érem 9 contra 12 o 14 dels altres grups i això és va notar en algunes proves. El grup era també el més trempat de tots i vam disfrutar molt durant tota la tarda.
Un cop al parc la primera prova consistia en jugar a la petanca, havies de colocar les boles dins d’un dibuix d’un mort, com els dibuixos a terra de les pelis de polis. Aquesta prova no ens va anar del tot malament. La segona prova era respondre a una bateria de preguntes sobre pel·lícules de la màfia, al no tenir cap gran cinèfil al grup vam fluixejar en aquesta prova, sent clarament superats per l’altre equip. La tercera prova va consistir en una cursa a peu, és tractava de fer un recorregut amb una cama lligada a la cama d’una altra persona a l’alçada del turmell, no cal comentar aquesta prova.
A l’acabar la primera bateria de proves ens van portar el berenat, té, cafè, cocacoles i fantes i per menjar galetes (eren les 15h de la tarda).
Un cop menjats i beguts vam continuar amb les proves, la quarta prova era preparar una obre de teatre explicant com havíem robat sis pistoles i 8 quilos de droga d’una comissaria de policia. La meva actuació va ser estel·lar pq era en danès, sense comentaris. La següent prova era estirar corda, el meu grup, 9 contra 12, tampoc cal comentar com va acabar. La última prova una última bateria de preguntes sobre la màfia, també sense comentaris.
Val a dir que la ginkama va ser molt divertida i que ens vam remullar tots (ens havien donat pistoles d’aigua, mai donis pistoles d’aigua si no vols que la gent és mulli) de cap de recerca a l’últim becari pringat, amb molt bon rotllo.
A les 18:30 hi havia previst el sopar, que finalment és va fer a hora espanyola (és a dir amb 20 minuts de retard). El sopar el vam fer al menjador de la feina, on hi havia un sortidor de cervesa i 3 barrils preparats (és que els danesos quan s’hi posen s’hi posen, si no recordeu l’últim Dinamarca Suècia de futbol). Les taules parades i ordenats per famílies.
El menjar, basat en pasta (amb una salsa irreconeixible però molt bona), verdures i carn (també boníssima) i per veure vi (portuguès i molt peleón, algú ha sentit a parlar mai del vi de Setúbal? Jo no) i cervesa (aquesta si que era bona). De postres tiramisú (molt bo també).
Per anar a buscar el menjar se seguia l’estricte ordre de la ginkama, primer els guanyadors etc, fins la meva família que per si no ho havíeu deduït vam ser els últims.
Anem al tema que us preocupa, vale vinga. Si ens va tocar rentar els plats? Doncs si senyor ens va tocar rentar els plats i preparar el cafè. Pel que vaig deduir això és fa per ajudar les cuineres, ja que elles també disfruten de la festa i surten a ballar i si no és fes així no ho podrien fer. El fet de fer rentar els plats als últims de la ginkama és com un sorteig pq tots no cabríem a la cuina. La rentada de plats també va ser molt divertida.
Desprès de la rentada de plats vam preparar el menjador per al ball, va venir un grup i van estar tocant un parell d’hores. Molt divertit veure tota la gent ballant, dels jefes (els que hi van anar) a l’últim becari (aquests hi eren tots). Menció a part requereix la capacitat d’ingesta etílica dels danesos, és simplement impressionant (desprès com has de tornar a mirar mai el teu jefe igual!!).
Vull destacar el bon rotllo i la camaraderia general regnant, allí no importava si eres investigador sènior un assistent de recerca recent arribat, a veure si n’aprenem per aquí a baix de tot això.
Conclusions, molt content d’haver pogut viure una festa com aquesta, per totes les coses que vaig aprendre i com vaig disfrutar.
La festa va començar a les 13h i va acabar quan ja clarejava el dia (val a dir que ara el Juny comença a clarejar a les 2:30 de la nit i que quan em vaig posar al llit a les 3:15 ja s’hi veia prou bé pel carrer). De la festa en si sols sabíem que anava sobre els anys 20’, però no en sabíem res pq la organització sempre és sorpresa.
A les 13h ens vam trobar tots al menjador de l’SFI i allí ens van explicar que el tema d’enguany eren els anys 20’ i la família. Com a família s’entén la màfia d’Al Capone clar. Ens van distribuir a tots en 6 famílies (a mi em va tocar els Colombo i érem el grup lila) per fer una ginkama a un parc que hi ha al costat. Cal avisar que dels 6 grups l’últim rentava els plats del plat principal i el 5è els plats postres), ja us deveu imaginar a qui li va tocar.
El grup que em va tocar era el més petit, sols érem 9 contra 12 o 14 dels altres grups i això és va notar en algunes proves. El grup era també el més trempat de tots i vam disfrutar molt durant tota la tarda.
Un cop al parc la primera prova consistia en jugar a la petanca, havies de colocar les boles dins d’un dibuix d’un mort, com els dibuixos a terra de les pelis de polis. Aquesta prova no ens va anar del tot malament. La segona prova era respondre a una bateria de preguntes sobre pel·lícules de la màfia, al no tenir cap gran cinèfil al grup vam fluixejar en aquesta prova, sent clarament superats per l’altre equip. La tercera prova va consistir en una cursa a peu, és tractava de fer un recorregut amb una cama lligada a la cama d’una altra persona a l’alçada del turmell, no cal comentar aquesta prova.
A l’acabar la primera bateria de proves ens van portar el berenat, té, cafè, cocacoles i fantes i per menjar galetes (eren les 15h de la tarda).
Un cop menjats i beguts vam continuar amb les proves, la quarta prova era preparar una obre de teatre explicant com havíem robat sis pistoles i 8 quilos de droga d’una comissaria de policia. La meva actuació va ser estel·lar pq era en danès, sense comentaris. La següent prova era estirar corda, el meu grup, 9 contra 12, tampoc cal comentar com va acabar. La última prova una última bateria de preguntes sobre la màfia, també sense comentaris.
Val a dir que la ginkama va ser molt divertida i que ens vam remullar tots (ens havien donat pistoles d’aigua, mai donis pistoles d’aigua si no vols que la gent és mulli) de cap de recerca a l’últim becari pringat, amb molt bon rotllo.
A les 18:30 hi havia previst el sopar, que finalment és va fer a hora espanyola (és a dir amb 20 minuts de retard). El sopar el vam fer al menjador de la feina, on hi havia un sortidor de cervesa i 3 barrils preparats (és que els danesos quan s’hi posen s’hi posen, si no recordeu l’últim Dinamarca Suècia de futbol). Les taules parades i ordenats per famílies.
El menjar, basat en pasta (amb una salsa irreconeixible però molt bona), verdures i carn (també boníssima) i per veure vi (portuguès i molt peleón, algú ha sentit a parlar mai del vi de Setúbal? Jo no) i cervesa (aquesta si que era bona). De postres tiramisú (molt bo també).
Per anar a buscar el menjar se seguia l’estricte ordre de la ginkama, primer els guanyadors etc, fins la meva família que per si no ho havíeu deduït vam ser els últims.
Anem al tema que us preocupa, vale vinga. Si ens va tocar rentar els plats? Doncs si senyor ens va tocar rentar els plats i preparar el cafè. Pel que vaig deduir això és fa per ajudar les cuineres, ja que elles també disfruten de la festa i surten a ballar i si no és fes així no ho podrien fer. El fet de fer rentar els plats als últims de la ginkama és com un sorteig pq tots no cabríem a la cuina. La rentada de plats també va ser molt divertida.
Desprès de la rentada de plats vam preparar el menjador per al ball, va venir un grup i van estar tocant un parell d’hores. Molt divertit veure tota la gent ballant, dels jefes (els que hi van anar) a l’últim becari (aquests hi eren tots). Menció a part requereix la capacitat d’ingesta etílica dels danesos, és simplement impressionant (desprès com has de tornar a mirar mai el teu jefe igual!!).
Vull destacar el bon rotllo i la camaraderia general regnant, allí no importava si eres investigador sènior un assistent de recerca recent arribat, a veure si n’aprenem per aquí a baix de tot això.
Conclusions, molt content d’haver pogut viure una festa com aquesta, per totes les coses que vaig aprendre i com vaig disfrutar.
domingo, 3 de junio de 2007
Sobre la carrera de Dret
El diari Avui publica que hi ha un 43% menys de llicenciats en dret durant els últims 8 anys. No puc dir que la noticia no em satisfaci, doncs crec que vivim en una societat excessivament dominada per juristes. La carrera de dret, sense cap mena de dubte molt important ja que és on s’estudia tot el cos normatiu d’un Estat, però no és aquella carrera comodí multidisciplinar que ens han venut sempre. Dret era una carrera comodí durant el franquisme, quan altres carreres estaven molt limitades com per exemple Ciències Polítiques, en quan a multidisciplinar dret no ho ha estat mai.
Dret és una carrera on s’estudia dret, res més, i en alguns llocs veus algunes pinzellades d’altres àmbits, com per exemple polítiques. A la pregunta de si dret capacita per treballar a l’administració pública, la resposta és no. Si ets advocat sabràs molt de lleis, però res de gestió pública.
Un amic advocat em deia que el primer dia de carrera els hi van dir a Catalunya hi ha més advocats que a tot França i a França en sobren. Aquesta frase crec que és per fer reflexionar.
Dret és una carrera on s’estudia dret, res més, i en alguns llocs veus algunes pinzellades d’altres àmbits, com per exemple polítiques. A la pregunta de si dret capacita per treballar a l’administració pública, la resposta és no. Si ets advocat sabràs molt de lleis, però res de gestió pública.
Un amic advocat em deia que el primer dia de carrera els hi van dir a Catalunya hi ha més advocats que a tot França i a França en sobren. Aquesta frase crec que és per fer reflexionar.
De que ens serveix tenir una administració pública plena de gent que coneix les lleis, però no tenen formació per gestionar? Perquè s’ha de gastar cada any la Generalitat milions d’euros formant funcionaris si ja hi ha llicenciats que surten formats de les universitats?
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
